Diumenge 15 de maig. Una data que significativa, que suposa el final d’un
recorregut amb l'assignatura de Reflexió i Innovació, de la construcció i de l’encaixament de
noves peces del puzle en el meu aprenentatge. Fer aquesta entrada suposa fer un
contrast, una avaluació del què aquesta assignatura m’ha reportat durant aquest
segon semestre del tercer curs i en la meva formació com a futura docent:
1) L’assignatura
m’ha ajudat a tenir un esperit crític, reflexiu i avaluatiu més marcat. Abans de començar amb les pràctiques, entenia la importància
que tenia que ens féssim preguntes, plantegéssim els nostres dubtes i dilemes,
així com també, que s’intentés cercar noves estratègies per tal d’assolir els
objectius platejats, però gràcies a ella, he anat més enllà. En el sens, que
m’he adonat de la evolució del meu procés, m’he adonat del què he fet, he
reflexionat amb les meves companyes i tutores sobre la quotidianitat de l’aula.
2) M’he adonat de la importància que té l’autonomia, la innovació, les creences com a docents. Ja que totes elles ens configuren com a persones, ens acompanyen en tot moment, i de manera progressiva vas creixent, aprenent del present, del que vas fent, i sobretot vols apropar-te a la fascinant ments dels infants.
 |
| Temps per a l'espera, per a les emocions, les vivències |
2) M’he adonat de la importància que té l’autonomia, la innovació, les creences com a docents. Ja que totes elles ens configuren com a persones, ens acompanyen en tot moment, i de manera progressiva vas creixent, aprenent del present, del que vas fent, i sobretot vols apropar-te a la fascinant ments dels infants.
3) Vincular
la teoria amb la pràctica. Aquest
tret l’he anat esmentant al llarg de les entrades, i que trobo que és
essencial. I que gràcies a ella, he trobat una aproximació teòrica-pràctica
evident. Tant és així, que a mesura
que ho anàvem treballant a classe, anava veient-ho a l’aula amb els infants, i va ser
meravellós, poder adonar-te que el que estàs estudiant té una cohesió, és
visible.
4) Reconèixer
la importància que desemboquen les competències
en la pràctica docent. A l’inici de l’assignatura, em resultava
complex trobar el motiu pel qual a cada entrada (i en la pràctica) havíem de
fer ús de competències. Però ara, i després d’aquests mesos, podria dir que sí
que entenc la importància. Des de la meva visió, el fet de que quan portes a
terme una acció, per exemple, quan un
nen introvertit parli i se li ofereixi
la oportunitat de poder fer-ho estàs fent ús de competències reflexives, com la confiança, la seguritat en ell mateix,
l’escolta activa.
El de mirar al present del què he après, també m’ha fet adonar-me de què hi
ha certs trets que canviaria, i que vénen relacionats generalment amb la
durabilitat.
-El tret que canviaria seria en el moment en el que es porta a terme, és a
dir, que des del meu punt de vista Reflexió i Innovació, hauria de ser una
assignatura que tingués una durada més perllongada en el temps. D’aquest mode,
poder viure més de prop les pràctiques.
*
Justificació de les etiquetes seleccionades:
1.4. L’he triada
perquè realitzo relaciono la teoria i la pràctica, així com també en poso
alguns exemples viscuts.
2.5. L’he seleccionada
perquè en l’entrada recullo alguns trets que modificaria després de la
realització de l’assignatura.
Alicia
